Joaquim,
Entranyable. Sorprenent. Discret com ell sol. Algú ha dit paradoxal. Més aviat diria d'una gran riquesa de maneres i de matisos. Una personalitat rica en reflexió, sentiments i cordialitat. Només cal llegir-lo. I només calia tractar-lo. Amb la seva prosa tan clara i neta, amb el seu tarannà tan proper. Ho explica tot amb erudició austera i senzilla, com qui no preten ni seduir ni convèncer. Tots tres germans, amb el Joan i le Llorens, van formar un equip formidable, cadascú amb el seu carisma. Complementaris. Ara ja deuen fer projectes conjunts a la Terra Nova del cel, al Foc Nou de l'amor i la fraternitat, allà on els cèrvols són capaços de trescar amb tota llibertat del món i de l'infinit.
Persones com el Joaquim han servit les grans causes. Les causes dels valors humans, de la cultura, de la reflexió crítica, del debat lliure i compromès, les nostres causes comunitàries i col.lectives, sense ambicions ni ganes de reconeixements. Com cal fer els bons treballs, sense remor, pacientment, tossudament, inassequibles al desànim o a les reticències que podien venir d'una banda o altra.
Un home del Concili Vaticà II amb totes les consequències. Tant pel que fa a la divulgació del seu missatge, des del començament fins ara amb motiu dels cinquanta anys, com a la seva aplicació pastoral i la construcció de comunitats vives. El CPL amb totes les seves ramificacions ha estat el bressol d'aquesta gran tasca col.lectiva en la que ell hi ha tingut un paper de vertebració, cohesió, d'escola, de conjuntar persones i estils. Sempre des del rigor reflexiu, de la comunicació àgil i periodística, la seva gran passió, que ha culminat encara escrivint i coordinant, com a jubilat, fins al darrer alè.
Cada etapa de la seva vida l'ha viscuda intensament, millor, molt conscientment. I les decisions difícils, com passa sovint, les prenia després de repensar-ho molt, i amb patiment si es vol, però, a la vegada, amb aquell humor esperançat que ho resumia tot i el mantenia, motivat, encuriosit i animat a continuar escrivint i animant als altres a fer-ho. Com ho feia recolzant a la seva estimada Montserrat a escriure la tesi sobre la historia de dones d'església en la vida monacal. Per això el Joaquim ha fet escola, sense pretendre-ho. Donant exemple, fent confiança, empenyent sense forçar, posant el focus en qualsevol tema d'interès eclesial, pastoral, social, intel.lectual.
Quin goig que el Joaquim també hagi pogut "disfrutar" i gaudir de la gracia inesperada d'aquest darrer canvi de rasant que propicia el Papa Francesc. Un do i un regal que ell, com molts de nosaltres, desitjava fa temps, però no acabava d'arribar. Ell l'intuïa aquest canvi i ho va expressar en aquell llibre 17 cristians sobre el Concili Vaticà III. Ara l'hivern viscut promet una nova primavera. Ho expressa molt bé el retrat, tan precís i complet, de la figura i les paraules i gestos d'un Papa, que ha tingut el coratge i la gosadia de posar-se el nom d'aquell sant entranyable i revolucionari i tan actual. Llegiu el CIERVO o el FOC NOU, on recull unes perles de Francesc que fan d'ell i el seu missatge, un Signe dels Temps, per a l nou milenni.
S'esperen canvis d'estructura però el canvi de debó, en profunditat, sempre ha de començar pel canvi del cor, de les maneres, de les actituds i de la visió de futur, des de la coherència personal. I això s'intueix en el bisbe de Roma i això és el que subratlla el Joaquim. Li deia el dissabte a la Montserrat que el volia felicitar i em sembla que no ho vaig fer. Ho faig ara des d'aquí.
Necessitem senyals de pista que ens vagin orientant en l'ofici de viure, i en aquesta tasca personal hi ha molts factors i un molt important són els amics, amb les seves reflexions, confidències, interrogants, amb el seu estar al costat sense invadir, sentint l'acompanyament gratuït i el seu goig, el seu reconeixement. Un bon company, un bon amic, una persona entranyable, una persona crítica des d'una sensibilitat exquisida, gens feridora. Que interpel.la i camina amb tu, com va passar amb els deixebles d'Emaús.
Una fe compartida, expressada, practicada, sentida, austera, catòlica, conciliar. Ens som tots nosaltres testimonis. Des del cel prepararà i animarà, amb els seus germans, el Joan i el Llorens, estic segur, el Concili Vaticà III.Josep Maria Fisa
Necessitem senyals de pista que ens vagin orientant en l'ofici de viure, i en aquesta tasca personal hi ha molts factors i un molt important són els amics, amb les seves reflexions, confidències, interrogants, amb el seu estar al costat sense invadir, sentint l'acompanyament gratuït i el seu goig, el seu reconeixement.
ResponElimina