Vaig conèixer en Joaquim l’any 1968. Jo tenia 18 anys.
Ell en tenia 20 més que jo. Era al Seminari de Diputació. Jo començava el Curs
Introductori com a seminarista. Ell n’era professor com a capellà. No recordo
com es deia l’assignatura que ens donava, però sí el seu contingut: ens ajudava
a pensar, a reflexionar, a obrir el nostre coneixement... sobre tot amb lectura
de novel·listes moderns com André Malraux, Georges Bernanos, Fiodor Dostoievski
etc. Per això agraeixo que el recordatori d'en Quim que es va distribuir en el seu funeral, a la parròquia de Sant Just Desvern, s'hagi citat una frase de Dostoievski: “No podia estimar passivament, per ell estimar era
ajudar” i “Amb amor tot se salva”). Bon resum de la vida del qui començà com a
meu professor i acabà com a bon amic i conseller.
Ell em demanà d’ajudar-lo en el projecte de fundar i
publicar “Missa Dominical”, una revista llavors multicopiada per ajudar a posar
en pràctica la reforma del Concili Vaticà II que afectava, sobretot, a la
Missa. Li vaig dir que sí... i aquest sí encara dura.
Jo li vaig demanar de ser el meu “director espiritual”. I
ho va ser uns anys... fins que un dia m’explicà que havia demanat la
secularització. Vaig haver de buscar un altre confessor, però la nostra amistat perdurà, sobretot pel lligam amb el Centre de Pastoral
Litúrgica en el qual tots dos continuàvem, fins al darrer dia. Els meus canvis
de parròquia, la seva mudança del carrer de Muntaner, a l’Eixample de Barcelona, a Sant Just
Desvern ho ha dificultat, però amb l’ajuda de la seva esposa Montse, la
relació d’amistat mai no s’estroncà.
El que més valoro d'ell -d'altres també ho van esmentar el
dia del funeral (començant pel bisbe Pere Tena, qui el presidí)- és la seva
humanitat que el feia molt proper. Amb un posat una mica “despenjat”, informal... parlava sense pretendre imposar-se ni tenir la darrera paraula, i
sobretot escoltava el seu interlocutor. Sabia valorar les persones, confiant i
delegant en elles...
D’en Joaquim podem dir allò que afirma l’evangeli de
Mateu sobre Sant Josep (és el fragment que llegíem el dia que en Quim va
morir): “Era un home bo”. És l’únic que diuen les Sagrades Escriptures d’ell.
Breu qualificatiu, però tant de bo es pogués dir el mateix de mi i de tots els
que llegiu aquestes paraules d’homenatge que dedico a l’amic Joaquim Gomis. Ignasi Marqués (Rector de Santa Rosa). Santa Coloma de Gramenet, 23 desembre 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada